Guerres otomanes a Europa | |||
---|---|---|---|
Tipus | sèrie de guerres | ||
Data | Des de 1526 (Batalla de Mohács) fins al 1791 (Tractat de Sistova). | ||
Lloc | Europa Central i de l'Est | ||
Resultat | Declivi d'ambdós imperis | ||
Dinastia dels Habsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Principat de Moldàvia, Principat de Transsilvània, Valàquia, Tsarat Rus, Hetmanat cosac, Confederació de Polònia i Lituània, Ducat de Màntua, República de Venècia i Hospitaller Malta (en) | |||
Bàndols | |||
|
Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya. La guerra va estar caracteritzada per les campanyes terrestres a Hongria.
Inicialment la conquesta otomana d'Europa oriental va ser tot un èxit amb la decisiva victòria de Mohacs que va reduir el Regne d'Hongria a un estat de vassallatge i de tributari de l'Imperi Otomà. Més tard, la Pau de Westfàlia i la Guerra de Successió Espanyola, respectivament en els segles xvii i xviii, van deixar Àustria com a únic territori sota el ferri control dels Habsburg. Des de llavors, però, els progressos europeus en el sector de l'artilleria i les superiors tàctiques militars europees van superar literalment la capacitat bèl·lica i els recursos de l'Imperi Otomà i dels seus cossos d'elit, els coneguts geníssers, la qual cosa va assegurar, així, el domini habsbúrguic sobre el front terrestre.
La guerra va arribar al seu terme quan Àustria i l'Imperi Otomà van signar una aliança amb l'Imperi Alemany abans de la Primera Guerra Mundial. Després d'aquella guerra ambdós imperis es van extingir.